Crida (CAT)

L’alliberament de la majoria val més que els interessos geoestratègics de la minoria

El canvi social ve de la lluita des de baix, no de maniobres des de dalt

[Llamada en castellano] · [Call in English]

Fa 25 anys algunes persones parlaven de la fi de la història i altres d’un món unipolar. Els fets els han desmentit: ens trobem en una època de conflicte entre diferents potències imperialistes. Com a persones que lluitem per un canvi social fonamental, això ens planteja molts reptes.

La principal força militar al món és EUA i més en general el bloc que lidera, l’OTAN. Donat que, a més a més, vivim en un estat que forma part d’aquest bloc, tenim una obligació especial d’oposar-nos-hi, i així ho fem. Cada persona que signa aquest text s’ha oposat activament a la “guerra contra el terror” d’EUA i els seus aliats. Però si bé el principal enemic és a casa, això no vol dir que les altres potències imperialistes (Rússia, Xina…) siguin les nostres aliades.

Sobretot, no vol dir que hem de girar l’esquena a les lluites populars dins d’aquests països.

Per aquest motiu, com a persones compromeses amb l’alliberament humà (i no amb els interessos d’un o altre estat capitalista) declarem que:

  • A l’Orient mitjà, donem suport a totes les revoltes populars per la democràcia i la justícia social, siguin quines siguin les aliances internacionals de l’estat al que s’enfronten.

  • En particular donem suport a la lluita del poble de Síria, contra Àssad, contra ISIS, i ara contra els bombardejos d’EUA. El règim del clan dels al-Àssad porta més de 40 anys reprimint, empresonant i torturant tota oposició al seu poder. Baixar al-Àssad va col·laborar amb la CIA en l’empresonament i tortura d’islamistes; va alliberar alguns d’ells perquè impulsessin ISIS; ha bombardejat els camps de refugiats palestins; és responsable de 200.000 morts al seu país… El dictador sirià no és cap aliat nostre.

  • Defensem el dret del poble kurd a l’autodeterminació, a trencar amb tots els estats que actualment els empresonen, més enllà de les diferències que podem tenir amb sectors de les actuals direccions kurdes.

  • Donem suport al dret a decidir del poble de Sàhara, i no canviarem aquest compromís en funció de les posicions vacil·lants sobre el tema d’EUA o del PP.

  • Ens solidaritzem amb les lluites obreres i de les minories nacionals a Xina, així com amb les desenes de milers de persones joves que conformen el moviment Occupy a Hong Kong. Denunciem la repressió que pateixen a mans de l’estat capitalista xinès: la principal crossa financera, no oblidem, d’EUA.

  • Defensem el dret dels pobles de meso i sud Amèrica a elegir governs que prometen més justícia social i que incomoden EUA. També defensem el dret de la classe treballadora, i dels pobles indígenes, a defensar els seus interessos davant aquests mateixos governs.

  • A Ucraïna ens oposem a totes les oligarquies i a totes les ingerències imperialistes. Defensem la continuada independència del poble ucraïnès —amb tota la seva diversitat— i rebutgem que hagin d’escollir entre sotmetre’s a occident o tornar enrere als llargs segles de domini rus. Condemnem els feixistes a Kiev —Svoboda, Pravy Sektor i altres— i també els nazis russos que juguen un paper clau, ocupant molts alts càrrecs, a Donetsk. Ens solidaritzem amb tota la gent treballadora ucraïnesa —que actualment es troba molt dividida, darrera d’un o altre sector de l’oligarquia— i esperem que sàpiga lluitar pels seus propis interessos.

Tot això hauria de ser de calaix, però no és així.

Hi ha sectors de l’esquerra —incloent-hi activistes que juguen un paper molt actiu i positiu a favor dels drets socials a casa nostra, o en solidaritat amb alguns pobles de l’Orient Mitjà— que titllen aquestes lluites de ser fruit de la ingerència occidental. És clar que els dirigents d’EUA intenten manipular, però no són omnipotents; sovint no saben què volen, ni molt menys tenen la capacitat d’aconseguir-ho. El fet d’interpretar lluites populars com a conspiracions imperialistes comporta greus errors polítics:

  • Demostra un menyspreu vers les classes treballadores i pobles oprimits dels estats en qüestió. És com si no tinguessin ni la capacitat ni el dret a rebel·lar-se i lluitar pels seus propis interessos, pel seu propi alliberament.

  • Ens resta credibilitat, si justifiquem la repressió vers la lluita social en un país, quan la critiquem en un altre. Els dirigents del món són hipòcrites: afirmen defensar la democràcia de portes enfora mentre que l’esclafen, cada vegada que els molesta, dins de casa. L’esquerra no ha de caure en la mateixa hipocresia.

  • Obstaculitza l’alliberament sexual. La lluita social en general gairebé sempre dóna impuls a la lluita per l’alliberament de les dones i l’alliberament LGBT, com vam veure als moments àlgids a Tahrir o a la mobilització popular contra l’apartheid. Si per motius “geopolítics” l’esquerra gira l’esquena a les lluites socials, també ho fa als canvis de consciència que aquestes comporten entre dones i homes, gent LGBT i heterosexual.  Això sense comptar que molts suposats aliats contra l’imperialisme —igual que fan dirigents occidentals— impulsen el masclisme i l’homofòbia, com ara Putin a Rússia o Mugabe a Zimbabwe.

  • Fomenta la islamofòbia. Molts governs suposadament oposats a EUA es fan ressò del seu discurs islamòfob i imiten la seva “guerra contra el terror” (“islamista”): Rússia contra el poble txetxè; Xina contra el poble uigur; Síria contra la seva pròpia gent…

  • Reflecteix una visió unidimensional de la política que ens desorienta davant els reptes als que ens hem d’enfrontar. L’anàlisi geopolítica és només un factor, al costat de les realitats complexes de cada lloc i cada lluita. La nostra lluita no és la d’un bloc de dirigents contra un altre, sinó és la de la majoria des de baix contra la minoria de dalt.

Demanem que dins l’esquerra i els moviments socials de casa nostra, s’acabin les campanyes de desprestigi vers les persones que defensem l’alliberament de tots els pobles del món, més enllà dels interessos dels diferents blocs. Tractar d’“agents de la CIA” —o encara pitjor, de “feixistes”— a persones compromeses amb la lluita contra l’imperialisme, treu credibilitat als sectors que fan aquestes acusacions, crea un ambient perillós de falta de respecte mutu, i debilita el conjunt del moviment i de l’esquerra.

Tenim clar que ens oposarem a tota intervenció imperialista occidental, sense condicions. Si sectors del moviment exigeixen com a condició d’una lluita unitària davant els atacs d’EUA que no es digui res contra les altres potències i dictadures, nosaltres demanem que tampoc se’ls doni cap suport ni es justifiquin els seus abusos vers les seves poblacions.

Dit això, per la nostra part, en coherència amb els nostres principis, continuarem combinant l’oposició a les intervencions imperialistes amb el rebuig a totes les dictadures i la solidaritat total i explícita amb les lluites populars mencionades a dalt.

En resum, per a nosaltres, l’alliberament de la majoria val més que els interessos geoestratègics de la minoria.

Anuncis

2 thoughts on “Crida (CAT)”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

L'alliberament de la majoria val més que els interessos geoestratègics de la minoria

%d bloggers like this: